La protagonista:
La princesa… ¿de plom?
Cabells castanys, llavis roses, ulls marrons, pell blanquíssima, prima, baixeta i … creativa, tossuda, somiadora, amable, xerraire, capritxosa, solidària, sensible, marimandona i molt molt rara. Li encanta llegir, escriure, la roba, els gats, els culebrons i els prínceps … verds.
El noi:
Un príncep … verd
Si és que príncep verd havia de ser! Sense doble sentit, no penseu malament. Verd, per la seva mirada daliniana. Trencadissa. De poema de Lorca. Als setze anys, quan tenia més cabell, li deien el Tupés perquè als pobles quan et posen un sobrenom és impossible treure-te’l de sobre. Li agraden els números. Els cotxes. El futbol. James Bond. I les princeses que no volen ser princeses.
La familia:
La mare i el pare
Ella morena, chic i serena a vegades, però al mateix temps amb molt de caràcter. Ànima de mestra. Disposada sempre a donar suport a qui ho necessita. I no es comparteix amb ningú. Bé, amb els bessons una mica, va.
Ell amb barba, ulleres, resolutiu, líder. Discret. Combatiu, tenint fe.
I sempre ho arregla tot, tot i tot.
Els bessons
A vegades parlen i pensen sincronitzats. Però no podrien ser més diferents. Alegres, juganers. Sempre disposats a ajudar.
Els amics:
Lat
Es diu Escarlata com la protagonista de “El que el vent s’endugué” ja que la seva mare era una gran fan de la peli. Però tothom li diu Lat. És rossa, una pantera daurada, sempre a la moda. I és obstinada. Descarada. Intel·ligent. Lliure. Amb molt sentit de l’humor. No només està molt bona sinó que també ho és.
Pere
Cabells negres, molta gomina, camisa vermella i ulls de gat. És alegre, despreocupat, addicte a les festes. Confident de xafarderies. Celestina a l’ombra. Responsable de tot.
Companys:
Ariadna
Mig anglesa. Altiva. Pell blanca, ulls blaus, pòmuls marcats. Li encanta cosir. Dissenya la seva pròpia vida i quan aquesta es trenca en milers de retalls, ella els apedaçarà per treure’n alguna cosa millor. Té una filleta. Té un marit, amb ginesta als cabells.
Eric
El marit. L’home més ros de la Mediterrània. És alegre com els pèls del seu cos, com els grans d’arròs d’una paella, com enfonsar les mans en el banc de sorra daurada per buscar tellerines després d’haver intentat banyar-te en aigües fosques, ferétegues, distants.
JuanCa
JuanCa com el rei. Professional del Snow Board. Nas com el bec d’una àguila. Ulls de nit. Un tatuatge tribal al braç dret, que representa totes les muntanyes que ha descendit.