“Algunes princeses són de plom” és una novel·la sobre la fortalesa dels dèbils. O, millor dit, sobre aquells que es creuen fràgils, però que en realitat no ho són. És un viatge per les profunditats d’una ànima creativa en una situació obscura. És, també, una historia d’amor realista, entre una persona i la vida que pot perdre, entre una filla i la seva família, entre una amiga i els seus amics, entre un príncep verd i una princesa de plom.
L’argument
A la protagonista, sempre li han recordat que és una princesa. Ella no vol ser-ho, per tota la càrrega negativa que se li atribueix al terme. Però, de cop, tot canviarà. Li diagnosticaràn un limfoma de Hodking, un tipus de càncer que afecta al sistema limfàtic. I será aleshores quan, per sobreviure, haurà de trobar, a través d’aquells a qui estima i que l’estimen, la seva pròpia fortalesa interior. Serà ella realment una princesa de plom?
La idea
L’ autora parteix d’una experiència real, per construir una novel·la de ficció i submergir al lector en un univers que recorda, a vegades, a un quadre surrealista de Salvador Dalí, a un poema de Lorca, a un edifici modernista de Gaudí. Organitzada como si se tractes d’un conte de fades i seguint l’estructura d’una pel·lícula de Disney, “Algunes princeses son de plom” pretén explicar una veritat a través d’una fantasia, donar-li la volta als tòpics.
El llenguatge
Narrativament àgil, l’autora aconsegueix crear un estil propi barrejant el llenguatge poètic amb el vulgar, l’humor i la irreverència amb la profunditat. Les metàfores, els detalls i les continues referències a la cultura pop fan “d’Algunes princeses són de plom”, una història diferent.